Menú de navegació

 

Història

 

Història de la ciutat

S. X-XVII
De la història de Viladecans anterior al segle X en sabem ben poc; de fet només sospitem que el seu origen pot estar en una vil·la agrícola romana del segle I, al lloc on hi ha l'Ermita de Sales, llevat d'algunes restes pre-romanes a la muntanya de Sant Ramon.

El mateix topònim "Viladecans" és difícil de datar. De fet, el que sabem és que cap a l'any 1000 apareix un lloc anomenat "canis vallis" que sembla referir-se a allò que més tard esdevindrà la "Villa de Canibus", dependent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment donarà lloc al "Lugar de San Juan de Viladecans".

L'any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat del Vallès. L'any 1148 és anomenat Vila de Cans, i té una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va hipotecar al Bisbe de Barcelona per pagar les despeses de la conquesta de Tortosa. Durant el regnat de Jaume I, al segle XIII, el poble va passar per les mans de diferents senyors, però  no serà fins l'1 d'abril de 1265 quan es faci la donació definitiva a favor de Guillem Burgues i els seus descendents. Els pobles de Gavà i Viladecans passaren a ser propietat de la família Burgues, il·lustre família, la qual els va tenir durant tres segles. La nebulosa que envolta aquesta etapa de la història medieval fa que no tinguem notícies fins al 1562 en què Enric d'Agullana ven el lloc de Viladecans i la Torre Burguesa a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor de la Baronia de l'Eramprunyà. El 1652, el senyoriu de Viladecans passarà a poder dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i en ple segle XVII, el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les marines del termes, una casa i un fortí amb dues peces d'artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara a la zona del delta de ponent del riu Llobregat.


S. XVIII
Al segle XVIII vindrà la independència parroquial. Si des dels inicis de la vida com a poble, Vila de Cans havia depès de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, a partir del 1746 formarà parròquia única: serà la parròquia del Lugar de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l'organització municipal existia des de feia molt de temps, no sabem els anys concrets del seu començament. Però el cert és que als segles XVI-XVII existia la Universitat del Poble, composta pel batlle i dos regidors.

S. XIX
Al segle XIX, es farà la colonització de la zona deltaica, a semblança d'allò que es fa al poble veí de Gavà, es conreen noves terres, anteriorment ermes i incultes. D'aquestes noves roturacions sortiran topònims que ens indiquen la insalubritat de la zona: "les Filipines", "les Àfriques". Aquestes paraules denoten l'existència del paludisme i febres tifoides que han perdurat fins al principi del segle XX.

S. XX i Actualitat
Al segle XX, la característica principal de Viladecans ha estat el seu explosiu creixement demogràfic, així com la transformació de les activitats econòmiques. De ser un poble bàsicament agrícola ha passat a ser un poble fonamentalment industrial.

La transformació soferta pel petit poble rural que era el Viladecans de començament del segle XX es comprendrà força bé amb les xifres estadístiques que fan referència a l'evolució de la població. La industrialització és força tardana i no és fins ben entrat el segle XX que es desenvolupa. Els fets més importants són: l'establiment a Gavà, l'any 1920, de la factoria "Roca-Radiadores", que aviat s'eixamplà cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lacio el 1925 de la fàbrica de "Levadura Prensada, S.A.". Actualment hi predominen la metal·lúrgia, l'alimentació, la química i també aquelles indústries relacionades amb el transport i la construcció.

El pas dels anys ha deixat a Viladecans un patrimoni històrico-artístic important, com són els següents monuments: la Casa de la Vila, de la família Modolell, edifici modernista d'estil neogòtic de 1892, la Torre del Baró de Viladecans, mansió dels senyors feudals del segle XII; a més dels edificis de caràcter religiós com l'Ermita de Sales, edificada al costat d'una vil·la romana, l'Església de Santa Maria de Sales i la Parròquia de Sant Joan Baptista, refeta després de la guerra civil.
 
Actualment Viladecans és una ciutat jove però rica en tradicions i història, ple de confiança i optimisme en el futur. Viladecans lluita per trobar-se entre els pobles més desenvolupats i actius de la comarca. La fita és el benestar de la poblacio i els mitjans que han estat posats.
torre baro