The Frozen Fountain

Escultura de ferro i ceràmica esmaltada.

En aquesta pàgina hi ha un mapa ocult. Pots trucar el telèfon 93 635 18 00 per a més informació.

Plaça de les Palmeres

És un espai singular i amb molta personalitat que simbolitza el punt de transició entre el barri antic i l’eixample i actua com a ròtula entre aquests dos barris de la ciutat. El nou disseny de la plaça recentment estrenat, té en compte aquesta transició tot generant una veritable plaça pública amb la possibilitat de passejar, conversar, conviure i comprar als dos eixos comercials del carrer Doctor Reig i el carrer Jaume Abril de Viladecans.

 

 

 

Jaume Amigó (1963)

Amb aquesta escultura, Jaume Amigó ens acosta a la idea del pas del Temps en la Natura, un tema que sol estar present en els pensaments de l’artista. Un conjunt de boles s'arrapen al prisma formant una mena de tòtem dedicat a la idea del Temps; i és que amb aquestes formes arrodonides Amigó ens vol abocar la imatge dels líquens. Una comunitat de líquens és un estol d’esferes. Un prisma de ferro ple de boles de ceràmica esmaltada, de diferents formats i textures. Ceràmica i metall. Antiguitat i modernitat. El Temps també té el seu lloc en la tria dels materials. La ceràmica com a símbol inequívoc de la Terra. Aquesta argila que serveix per donar suport a les inquietuds de l’artista. Esferes de ceràmica fetes per aquelles mans que en la seva aspresa resumeixen el treball i dedicació constant a aquest art mil·lenari que n’és la ceràmica. Com mil·lenaris són els líquens. I com mil·lenària n’és la font, per més que resti gelada.

Amigó ha extret, amb incisions, la matèria. Ha fet solcs a l’argila, ha llaurat la terra per crear aquestes formes, aquestes línies, aquests camins. Camins en cercle dins de la idea del pas del Temps. “The Frozen Fountain”, tal com Amigó anomena aquesta obra, és també la idea de la font gelada, que sembla parada, aturada en el Temps, però alhora té vida, i és que el moviment flueix per dins, sota la freda capa de gel - que no és més que aigua en constant repòs -. De la mateixa manera actuen els líquens, que hom veu immutables, perennes, resistint sol, neu, pluja i vent, creixent lentament, recollint la saviesa d’aquell qui calladament observa el pas del Temps. Serà bonic quan l’aigua de la pluja humitegi aquestes formes. Dolça carícia al pas del Temps unida al paisatge d’aquesta plaça.